El meu gat perd pèl

Els gats de la raça Sphinx tenen alopècia pròpia de la raça.
© Alry | Dreamstime Stock Photos & Stock Free Images

Tots els animals peluts tenen períodes de caiguda de pèl normals, associades als canvis de temperatura de l’ambient. Això és normal i no ens ha de preocupar, sempre que veiem que l’animal es troba bé i que la pèrdua de pèl no és exagerada ni deixa clapes sense pèl a la pell. 

Però quan un gat perd tant de pèl que se li veu la pell a llocs on no s’hauria de veure, és ben segur que passa alguna cosa. Si no ha patit cap “accident” com una baralla amb un altre animal o una estirada de pèls per part del nen/a de la casa, sens dubte haurem d’anar al veterinari perquè esbrini què pot estar passant. Aquest ens farà algunes preguntes que cal que portem clares des de casa. La primera molt probablement serà: Es rasca?

Els gats es rasquen amb les ungles, com tothom, però també manifesten picor llepant-se amb aquesta llengua tan rugosa que tenen o fregant-se la zona que els pica contra el que trobin: un sofà, una cantonada de la paret, les nostres cames... És molt típic per exemple en gats al·lèrgics que es freguin el ulls contra la mà o el cos del propietari, en un gest que sembla carinyós però que si és insistent ens hauria de cridar l’atenció.

Les espícules de la llengua dels gats serveixen per netejar el pèl, però també per arrencar-lo.
Fotografia sota llicència CC BY. Autor: Jennifer Leigh

La presència o absència de picor pot ser la clau per arribar a saber què té el nostre gatet o gateta. Picor des del principi pot indicar una al·lèrgia o una infecció d’algun tipus. Però un gat que perd pèl i té zones “calbes” que no piquen, especialment si és al cap, té molts números de tenir una infecció per fongs. El problema vé quan la pell, que sense pèl queda desprotegida, s’infecta i llavors comença a picar. Potser ara té una infecció, però si no arreglem el primer que va causar la pèrdua de pèl, el problema no se solucionarà, o millorarà però tornarà a recaure.

Serà doncs, molt important fer memòria i recordar si el gat es rascava la zona on ha perdut el pèl abans que es caigués el pèl o si primer es va caure el pèl, i després es va començar a rascar.

Aquesta i altres seran les preguntes que us farà el vostre veterinari, com quan va començar a perdre pèl, si li havia passat abans, si sabem si als seus pares, germans o altres animals que convisquin amb ell els ha passat quelcom similar, si el nostre gat ha pres algun medicament o ha menjat alguna cosa diferent últimament abans de començar a perdre pèl... Així com saber si es troba bé, si menja bé, o si pel contrari el trobem moix, que té menys ganes de jugar o que beu més aigua o fa més o menys pipí que abans.

No ens hem d’espantar; la majoria de causes per les què un gat perd massa pèl es poden solucionar (tot i que de vegades caldrà tenir paciència) i rarament indiquen un problema greu de debò. Però algunes vegades pot ser indicatiu d’alguna cosa més greu, o pot ser poc greu però contagiós per les persones o per altres animals, i per això sempre haurem d'avisar al veterinari si veiem que el nostre gatet o gateta té clapes sense pèl.

Per què borden els gossos, o... Que calli d’una vegada, si us plau!!

Us seré sincera. Fa dies que dono voltes a quin escrit penjar al bloc, quin us pot interessar més, però el que finalment m’ha fet decantar ha estat  la situació que estem vivint a casa. El gos d’un veí es passa tots els matins bordant, i els caps de setmana de vegades el dia sencer. Resulta molt molest i de vegades inclús desesperant. Tot això m’ha fet pensar que el lladruc podia ser un tema interessant a tractar aquí al bloc, així que aquí us deixo la resposta a la pregunta que molts ens hem fet en situacions així... Per què no calla d’una vegada?

Començarem parlant del lladruc. El lladruc és una forma de comunicació pels gossos. Però, a diferència de nosaltres, que ens comuniquem principalment per paraules, per als gossos els lladrucs són només una forma més de comunicació, seria una mica com els crits en les persones: normalment la gent no es comunica només a crits. Quan algú crida, se m’acut que ho pot fer per dolor, per ràbia (en una discussió, per exemple), per cridar l’atenció (pensem en un nen), o per estar en un grau d’excitació elevat (com pot ser veient un partit de futbol), per citar-ne algunes situacions. Aquestes serien les nostres motivacions per cridar, l’estat d’ànim que ens fa alçar la veu. Pels gossos, les motivacions per bordar són les següents:

•           Lladruc d’alarma
•           Lladruc per joc
•           Lladruc instrumental
•           Lladruc per por o ansietat

El lladruc d’alarma és aquell que es fa per alertar la família, per exemple de l’arribada d’un intrús. És el típic lladruc dels gossos de les urbanitzacions quan passa algú per davant, o del gos de pis quan algú truca a la porta, i té un patró molt característic: generalment és un o dos lladrucs sols seguits de seguida d’una sèrie de lladrucs encadenats, un “bup! bubububup!”.Aquí en teniu una mostra que vaig enregistrar passejant per una urbanització prop de Cardedeu, quan anava deixant la meva targeta a les bústies de les cases que tenien gos.

Posició corporal d'un gos en actitud de joc.
Imatge cortesia de Vlado / FreeDigitalPhotos.net 

El lladruc per joc forma, com diu el seu nom, part del joc, i ve motivat per l’alegria i l’excitació lligades a jugar. Són lladrucs aïllats, acompanyats de tota una demostració corporal del goig o les ganes de jugar.  

El lladruc instrumental és aquell en què l’animal utilitza el lladruc com una manera d’aconseguir alguna cosa, el lladruc es converteix en un instrument per aconseguir quelcom. Pot ser la manera de cridar-nos l’atenció, ja que ha après que quan borda el mirem i ens fixem en ell; també pot ser el lladruc après a una ordre. En el lladruc instrumental l’animal és “conscient” de què està bordant, ho fa amb una intenció, mentre que en la resta de tipus de lladruc podríem dir que el lladruc és el reflex d’un estat d’ànim, que l’animal “no ho pot evitar”.

El lladruc per por o ansietat és el lladruc que trobem en animals que estan en una situació que els supera, com pot ser una baralla, trobar-se en perill (ells o algú de la seva “família”, humana o animal) o viure una situació de pànic, com pot ser quedar-se sol. Molts cops són lladrucs barrejats amb gemecs o plors i, en el cas de quedar-se sol, de vegades també sentim udols.

Si sabem identificar el tipus de lladruc del nostre gos en un moment concret, podrem saber la seva motivació i per tant sabrem com evitar-ho si la situació no és la més convenient. Si és un lladruc d’alarma, marxarà quan el que motiva l’alarma desaparegui, com quan la persona que passa pel carrer se’n va, o quan el gos s’adona que és algú conegut. Si és un lladruc per joc, desapareixerà en desaparèixer totalment el joc, per exemple donant a l’animal una activitat alternativa a fer. El lladruc instrumental desapareix quan el gos obté el que vol, però això és delicat perquè llavors cada cop que vulgui alguna cosa bordarà i pot arribar a ser insuportable. Si ens adonem que està bordant per cridar l’atenció, l’hauríem d’ignorar per tal que vegi que així no aconseguirà res. Ho sé, és més fàcil de dir que de dur a terme... Però cal tenir força de voluntat i estar convençuts que, quan se n’adoni que així no aconsegueix res, callarà.

El lladruc per por o ansietat mereix una menció a part. Per la mateixa lògica que hem fet servir als altres tipus de lladruc, quan desaparegui el motiu d’angoixa, el lladruc desapareixerà. Si un gos borda perquè té por dels trons, segurament no pararà fins que passi la tempesta. Si un animal borda i udola perquè s’ha quedat sol a casa, pot no parar fins que els amos tornin, encara que passin hores, tot i que alguns paren abans de pur esgotament. Però quan estem davant d’un lladruc per angoixa o por i no es tracta d’una situació puntual sinó que passa un cop i altre, la qüestió principal, al meu entendre, ja no és com fer callar el gos o si ens molesta més o menys. La qüestió principal és que l’animal està patint. Davant d’un lladruc per por o ansietat que es presenta de manera repetitiva, hem de demanar el consell d’un especialista, un etòleg (especialista en comportament animal) que ajudi al nostre gos a superar aquesta por.

És aquest tipus de lladruc el que tenen  animals que tenen pànic a quedar-se sols, que és el que crec que li passa al gosset del meu veí. Si coneixeu algun gos que es comporti així quan es queda sol, faríeu bé de dir-li al seu propietari, ja que moltes vegades no en tenen ni idea, perquè el gos només borda quan l’amo no hi és. El primer cop que senten dir que el seu gos borda i molesta els veïns no s’ho poden creure, perquè generalment són animals molt bons que es porten molt bé quan els amos estan a casa. Amb paciència i dedicació, i el consell d’un especialista, aquests gossos poden superar les seves pors i esdevenir animals molt més feliços.

Espero que us hagi semblat interessant aquest article; si se us acut algun tema que us agradaria que es tractés al bloc, no us talleu! Deixeu un comentari o envieu-me un correu.