El cicle reproductiu de la gossa

 Imatge cortesia de Marin / FreeDigitalPhotos.net

Molts propietaris d’una gosseta, sobretot si és un cadell, desconeixen com funciona el seu cicle reproductiu: què vol dir quan perden sang, quan poden quedar-se embarassades, quants zels tindrà a l’any... És per això que he decidit escriure aquest post sobre el cicle reproductiu de la gossa, on explicaré les etapes del cicle i què podem esperar en cadascuna d’elles.

La pubertat en una gossa sana comença entre els 6 i els 18 mesos d’edat. Moltes vegades aquest primer zel és molt poc evident i pot passar desaparcebut pels propietaris, cosa a tenir en compte si la cadelleta té contacte amb mascles, perquè podria quedar-se embarassada.

A partir d’aquest moment la gossa tindrà zels dos cops l’any aproximadament, encara que la durada del cicle pot variar d’un individu a un altre, sent l’espai normal entre zels d’entre 4 i 12 mesos. Un cop la gossa ha tingut els primers zels, la durada del seu cicle serà estable al llarg de la seva vida adulta. 

A partir dels 8 anys d’edat, la durada i freqüència dels cicles és menys regular i l’interval entre un zel i un altre es pot allargar. Les gosses no tenen menopausa. Per tant, mai deixen de tenir zels, si bé aquests són menys fèrtils.

Fases del cicle

Quan una gossa comença el seu cicle, el primer que veiem és que la vulva s’infla i hi ha pèrdues sanguinolentes. És quan acostumem a dir que la gossa “té la regla”, però això és incorrecte, ja que quan una dona té la menstruació és perquè ja han passat els dies fèrtils d’aquell cicle i no ha quedat embarassada, mentre que quan una gossa comença a perdre sang vol dir que el cicle tot just comença, i en uns pocs dies començarà a acceptar el mascle i ser fèrtil.

• Proestre. És la primera part del cicle, dura de 3 a 17 dies (el més freqüent és entre 1 setmana i 10 dies) i es caracteritza per aquestes pèrdues sanguinolentes i perquè els mascles se senten atrets per ella però ella NO els accepta.

• Zel, o Estre. És el període en què la femella accepta al mascle per a la còpula i pot quedar-se embarassada. Aquest període dura entre 3 i 21 dies (generalment 1 setmana), i els primers dies la gossa encara perd sang, però mica en mica en perd cada cop menys i el color de la secreció es torna més claret o marronós.

• Quan el zel s’acaba, la gossa no atrau els mascles.

o Si la gossa ha quedat gestant, l’embaràs durarà aproximadament dos mesos (la mitjana és de 63 dies, però pot avançar-se o endarrerir-se fins a 1 setmana)

o Si la gossa no ha quedat gestant, als dos mesos de finalitzar el zel podem trobar símptomes de pseudogestació (l’anomenat “embaràs psicològic”), que és totalment normal però pot portar problemes si la gossa fabrica molta llet o es torna agressiva. El tema de la pseudogestació el tractarem més àmpliament en un altre article.

•  Anestre. Un cop passats 2 mesos després del zel, l’úter entra en repòs (“anestre”) fins el proper cicle, que començarà amb un nou proestre.

Socors! Diarrea!

© Aguirre_mar | Dreamstime Stock Photos &Stock Free Images

A tots ens ha passat algun cop de tornar a casa i trobar que el nostre gos o gat ha fet diarrees. En la majoria dels casos es resolen soles, però ¿quan cal preocupar-se per les diarrees del nostre company? Què podem fer per ajudar-li a solucionar-ho?

La diarrea, de manera semblant al vòmit, és un mecanisme del cos per tal d’expulsar allò que li fa mal. La majoria dels casos apareix de cop a conseqüència de la ingesta d’alguna cosa que no és habitual en la dieta de l’animal, fins i tot encara que ja ho hagi menjat algun cop abans. Aquests casos solen resoldre’s per si sols, quan l’animal torna al seu menjar habitual i es recupera l’equilibri intestinal.

Com ajudo al meu gos o gat amb diarrea?

• Dieta astringent: Si identifiquem que l’animal ha ingerit aliments poc habituals, en mal estat o irritants per l’estómac (que tinguin espècies, per exemple), podem fer un parell de dies de dieta astringent per tallar la diarrea, per exemple amb arròs i pollastre ben bullits, sense la pell del pollastre i sense oli. La majoria de diarrees es resolen amb aquesta mesura.
• Treure’l a passeig més sovint, o canviar la sorra amb més freqüència. Un gos educat per fer les seves necessitats al carrer ho passa malament si per la urgència ha de fer les seves deposicions a casa, i un gat pot començar a fer les seves necessitats a altres llocs si es troba que la safata de sorra està bruta. A més, ens evitarem problemes d’olors.
• Proporcionar-li aigua fresca i neta en abundància per recuperar els líquids que està perdent en les deposicions. L’aigua no ha d’estar freda de la nevera.
• Desparasitació. Els paràsits intestinals poden ser causa de diarrees, i a més són transmissibles a les persones i a altres animals. La desparasitació interna s’hauria de fer per rutina cada 3 mesos en gossos i gats. Si el teu animal fa més de 3 mesos que va prendre la pastilla pels cucs, o si veus cuquets blancs o grans d’arròs (són els ous de les tènies) a les femtes, dóna-li un desparasitador intern.
• No el renyis per fer-ho on no toca. No ho pot evitar!

Quan la consistència de les femtes sigui normal, anirem incorporant mica en mica l’aliment habitual de l’animal barrejant-lo amb la dieta astringent, per no fer un canvi brusc que torni a desequilibrar el seu intestí.

Quan ens han de preocupar les diarrees?

Si el vostre animal es troba en qualsevol d’aquestes situacions, no espereu a veure si les diarrees es resolen soles. Aviseu a un veterinari.

•          Si l’animal és un cadell no vacunat.
•          Si hi ha sang en quantitat abundant a les deposicions.
•          Si la diarrea és molt líquida i molt abundant, ja que hi ha risc de deshidratació.
•          Si l’animal té febre (mesurada amb un termòmetre introduït a l’anus, la temperatura normal de gossos i gats oscil.la entre 38 i 39ºC)
•         Si trobeu trossos d’algun objecte que l’animal s’ha menjat i li pugui fer mal (una joguina, ossos, algun tòxic).
•         Si les deposicions són de color negre o negre-verdós, ja que indica que hi ha sang digerida i per tant que pot haver un sagnat als primers trams de l’aparell digestiu.
•         Si van acompanyades de vòmits continuats.
•         Si el problema no millora amb un parell de dies de dieta astringent.
•         Si l’animal mostra signes de trobar-se molt malament (no es mou, es queixa molt, no vol menjar, li fa mal la panxa)

En qualsevol d’aquests casos, porteu l’animal i una mostra de les femtes el més recent possible al veterinari, que us preguntarà tot de coses respecte l’aspecte i la freqüència de les deposicions i farà les proves convenients per investigar la causa. Aquesta pot ser molt variada i potser al final només caldrà fer dieta uns dies més, però són tantes i tan variades les causes que poden portar a una diarrea d’aquestes característiques que, en la meva opinió, més val no arriscar-se.