dijous, 28 de març del 2013

El meu gat perd pèl


Fotografia d'un gat de la raça esfinx de Canadà, que té alopècia congènita
Els gats de la raça Sphinx tenen alopècia pròpia de la raça.
© Alry | Dreamstime Stock Photos & Stock Free Images

Tots els animals peluts tenen períodes de caiguda de pèl normals, associades als canvis de temperatura de l’ambient. Això és normal i no ens ha de preocupar, sempre que veiem que l’animal es troba bé i que la pèrdua de pèl no és exagerada ni deixa clapes sense pèl a la pell. 

Però quan un gat perd tant de pèl que se li veu la pell a llocs on no s’hauria de veure, és ben segur que passa alguna cosa. Si no ha patit cap “accident” com una baralla amb un altre animal o una estirada de pèls per part del nen/a de la casa, sens dubte haurem d’anar al veterinari perquè esbrini què pot estar passant. Aquest ens farà algunes preguntes que cal que portem clares des de casa. La primera molt probablement serà: Es rasca?

Els gats es rasquen amb les ungles, com tothom, però també manifesten picor llepant-se amb aquesta llengua tan rugosa que tenen o fregant-se la zona que els pica contra el que trobin: un sofà, una cantonada de la paret, les nostres cames... És molt típic per exemple en gats al·lèrgics que es freguin el ulls contra la mà o el cos del propietari, en un gest que sembla carinyós però que si és insistent ens hauria de cridar l’atenció.

Primer pla d'un gat llepant-se la pota, on s'aprecien les espícules de la llengua en forma de petits ganxos
Les espícules de la llengua dels gats serveixen per netejar el pèl, però també per arrencar-lo.
Fotografia sota llicència CC BY. Autor: Jennifer Leigh
La presència o absència de picor pot ser la clau per arribar a saber què té el nostre gatet o gateta. Picor des del principi pot indicar una al·lèrgia o una infecció d’algun tipus. Però un gat que perd pèl i té zones “calbes” que no piquen, especialment si és al cap, té molts números de tenir una infecció per fongs. El problema vé quan la pell, que sense pèl queda desprotegida, s’infecta i llavors comença a picar. Potser ara té una infecció, però si no arreglem el primer que va causar la pèrdua de pèl, el problema no se solucionarà, o millorarà però tornarà a recaure.

Serà doncs, molt important fer memòria i recordar si el gat es rascava la zona on ha perdut el pèl abans que es caigués el pèl o si primer es va caure el pèl, i després es va començar a rascar.

Aquesta i altres seran les preguntes que us farà el vostre veterinari, com quan va començar a perdre pèl, si li havia passat abans, si sabem si als seus pares, germans o altres animals que convisquin amb ell els ha passat quelcom similar, si el nostre gat ha pres algun medicament o ha menjat alguna cosa diferent últimament abans de començar a perdre pèl... Així com saber si es troba bé, si menja bé, o si pel contrari el trobem moix, que té menys ganes de jugar o que beu més aigua o fa més o menys pipí que abans.

No ens hem d’espantar; la majoria de causes per les què un gat perd massa pèl es poden solucionar (tot i que de vegades caldrà tenir paciència) i rarament indiquen un problema greu de debò. Però algunes vegades pot ser indicatiu d’alguna cosa més greu, o pot ser poc greu però contagiós per les persones o per altres animals, i per això sempre haurem d'avisar al veterinari si veiem que el nostre gatet o gateta té clapes sense pèl.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar un comentari? Endavant!
Però si el que vols és demanar consell pel teu animal, millor escriu-me un correu a vet-monicavila@hotmail.com