Espigues, maleïdes espigues!

La reconeixeu?

De petita jo li deia "la planta dels nòvios",

perquè les amigues ens llençàvem les

 espigues a la samarreta per veure quants

nòvios tindríem segons les espigues que 

quedéssin penjant.

Estem en plena primavera: temps de flors, més hores de sol, caloreta... i espigues! Aquest cap de setmana ja n'he tret dos a dos gossets que després de passejar pel camp els havia entrat una espiga a l'orella, i sacsejaven el cap sense parar.

Les espigues són les flors de les gramínies, especialment la civada silvestre, una mala herba que creix a qualsevol lloc.

Segurament sabeu d'algun gos, potser el vostre, que ha patit els problemes de les espigues: es fiquen per qualsevol forat, especialment per les orelles, fent que l'animal sacsegi molt el cap i de vegades camini amb el cap tort. També poden clavar-se a la pell, molts cops entre els dits, i van avançant per sota de la pell produïnt molèsties i infeccions, i el gos no deixa de llepar-se la pota en un intent d'alleujar-se.

Però segurament no ho aconseguirà si no l'ajudem. Les espigues tenen una forma que els fa molt fàcil clavar-se o passar per llocs estrets, però un cop a dins, la seva forma i la disposició d'uns pèls rasposos que tenen fan que sigui gairebé impossible que surti per on ha entrat. L'espiga sempre té tendència a avançar, clavant-se i endindsant-se més i més, com si fos un arpó dels de pesca submarina.

Per això és molt important que, quan aneu amb el vostre gos a passejar per zones verdes, en tornar reviseu el seu pelatge, especialment les orelles, el culet i entre els dits de les mans i els peus per treure totes les espigues que trobeu.

Mireu-la, ben camuflada a punt de clavar-se!

I si, tot i així, unes hores o dies després d'un passeig pel camp el vostre amic sacseja el cap, o esternuda com un boig, o es llepa molt alguna part del cos, aviseu el veterinari!